Espais La Prèvia

Els espais de La Prèvia són punts d'origen Medieval

 

CASES DEL CARRER DE L’ALBERGUERIA

A l’època medieval, el carrer de l’Albergueria era un carreró dintre la jurisdicció eclesiàstica de la ciutat, formant part del conjunt d’estructures urbanístiques que envolten la catedral. Entre els edificis del carrer destaca el de l’Albergueria, construït el segle XI. Originalment, el carreró comunicava amb el claustre romànic, però quan s’edificà el claustre gòtic damunt del romànic es tancà el passatge. La primera institució benèfica i hospitalària de la ciutat és l’hospital annex a la catedral, conegut a la baixa edat mitjana com l’Albergueria. Consta documentada des dels volts de 1080, però evidentment ja existia des de l’organització de la diòcesi i canònica de Vic.

 

PLAÇA DE MALLA

Convent: El número 3 de la plaça de Malla és una antiga casa senyorial fruit de la unificació de diverses finques amb un pati central i amb façana al jardí sobre la muralla. Té estructura tradicional de parets portants i coberta inclinada a vàries vessants de coberta plana. Es poden trobar referències de traces des del segle XIII i XIV. El convent de Santa Clara, abans Santa Clara Vella, s’hi traslladà posteriorment. 

Call jueu: Al final del segle XIII, en aquests i altres carrers propers, que avui han desaparegut, s’hi van establir algunes famílies jueves. Se sap que hi havia una sinagoga i una escola i que tenien una activitat molt intensa com a prestadors, tot i que no van arribar a formar mai una comunitat forta.

 

PLAÇA DE LA PIETAT

En l’època medieval, la plaça, anomenada llavors “de la Quintana”, va quedar dividida entre els drets del bisbe i els drets dels senyors de Montcada. D’aquesta divisió en va resultar la plaça Codina i la Plaça Montcada. És un punt de confluència al llarg de totes les èpoques: romana, visigoda, medieval i barroca. Segons una referència documental del 1098, en aquest espai es celebrava el mercat de la Quintana els dimarts, dijous i divendres. Aquest està documentat fins al segle XIV.

 

ESGLÉSIA DE LA PIETAT

El lloc on es va erigir l’església de la Pietat ha estat un centre de culte continuat. Segons la tradició, al 1050 s’hi van trobar les relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser, doncs, que a partir de la troballa, al segle XI s’hi construí l’església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la de Sant Sadurní per mitjà d’una gran arcada.

 

JAZZ CAVA: CONJUNT DE MURALLES DE PERE III

El primer perímetre de muralles es va definir al segle XII. L’any 1368 el rei Pere III va ordenar el reforçament de la fortificació, que es va portar a terme en dues fases, la primera es va acabar el 1336. Amb el temps, es van anar construint edificacions que tocaven a la muralla per tal de fortificar de nou la ciutat amb una nova muralla amb baluards, que al final es va quedar a mig construir. L’enderroc va donar lloc a la construcció de les Rambles.

Al segle XII la població estava mal protegida per un castell que en reformar-se en els seus voltants primer i transformar-se em palau després, devia ser del tot insuficient per acollir la població en el cas de perill. La construcció de la muralla representa una fita clau per a la ciutat. Abans de la construcció de la muralla hi havia 5 nuclis de població: els dos principals amb centre a la catedral i al castell de Montcada, el del Mercadal com a centre comercial comarcal, el raval de Santa Eulàlia i el de les Clotes vora el Méder que representava un assentament artesanal.

 

MEV – RETAULE DE SANTA CLARA

El MEV conserva possiblement la col·lecció més representativa d'obres de Lluís Borrassà, a través de les quals podem seguir la introducció i l'evolució d'aquest nou corrent artístic en la seva obra. El gran retaule de santa Clara és l'obra més important conservada de l'artista i s'ha considerat unànimement com una de les obres mestres de la pintura europea del primer gòtic internacional. El va adquirir per al futur Museu el bisbe Morgades vers l'any 1889 amb motiu de l'enderrocament de l'església del convent de Santa Clara Vella de Vic quan es va procedir a l'obertura de la nova rambla de la ciutat. Es conserva el document de l'àpoca final del retaule, amb data del 27 de juliol de l'any 1415, en la qual es notifica que Borrassà va cobrar 200 florins d'or sense comptar la fusteria.

 

CASTELL DELS MONTCADA

Antic castell, actualment en ruïnes, que s’erigí a partir de la cel·la del temple romà, que li feia de pati central. L’origen del castell cal datar-lo en època de la repoblació de Guifré al segle IX, quan es va construir la torre comtal en el mateix lloc que s’havia erigit el temple romà al segle II. Al segle XI, Guillem Ramon II de Montcada va construir el gran castell deixant els murs de l’antiga cel·la del temple romà reclosos dins el pati interior.

 

PLAÇA MAJOR

L’origen físic es troba a les edificacions del segle X que es van començar a situar al voltant del Mercat. Aquestes edificacions de caràcter provisional aniran adquirint la forma tipològica de casa artesanal porticada en parcel·les de 4-4,5m.

Els comerciants es situaven sota els pòrtics amb les seves taules o mitges taules. Els baixos dels edificis encara no eren utilitzats per a ús mercantil. La botiga era la taula que es treia i es posava el mateix dia de mercat.

Al segle XII es construïren fins a 30 botigues, petites construccions fixes de maçoneria i fusta d’una planta, al mig de la plaça, envoltades de patis i corrals. Les parades tenien unes dimensions aproximades de 16 pams de llargada per 12 d’amplada. Els botiguers pagaven un cànon al bisbe per mantenir-hi les instal·lacions, i els del sector oriental de la plaça ho feien al senyor Montcada. El 1175 és la primera vegada que es parla de la Plaça del Mercadal.

 

CATEDRAL

La diòcesi d’Osona, documentada des de l’any 516, devia tenir la seva seu prop del temple romà, al solar de l’actual església de la Pietat. Després de la conquesta cristiana, entre el 879 i 888, s’erigí una nova catedral al raval o “vicus Ausonae”, que és la que va fixar l’emplaçament de les dues construccions posteriors. La segona catedral fou començada a construir entorn del 1003 pel bisbe i abat Oliba, i fou consagrada el 1038. En resta el campanar, acabat de construir pels volts de 1064, i la cripta.